Testimonis del Grup Bona Nova

En aquest espai hi trobareu testimonis de persones del Grup Bona Nova, testimonis que posen en evidència i comparteixen amb nosaltres el que Jesús ha fet en les seves vides.

Testimoni de Rosa Maria Vergès    |    Setmana de pregària a Arbúcies, Agost 2019
Del 5 al 9 d’agost del 2019 va tenir lloc la Setmana de Pregària que es fa cada any, a Arbúcies, que la Coordinadora de Catalunya organitza. El P. Josep Maria Massana, O. F. M., va estar el puntal perquè aquesta setmana ens produís una sacsejada interior entre tots els assistents, una visió d’allò que havia de canviar en les nostres vides... (clica sobre el títol per desplegar tota la lectura)

Del 5 al 9 d’agost del 2019 va tenir lloc la Setmana de Pregària que es fa cada any, a Arbúcies, que la Coordinadora de Catalunya organitza. El P. Josep Maria Massana, O. F. M., va estar el puntal perquè aquesta setmana ens produís una sacsejada interior entre tots els assistents, una visió d’allò que havia de canviar en les nostres vides…, el goig i l’alegria és van fer patents i la presència del Senyor ens va acompanyar sempre.

És un grup diferent, ens agrupem gent de diversos pobles i ciutats de Catalunya. Uns assisteixen dels propis grups de la Renovació, i d’altres que se’n varen assabentar pel full dominical; i d’altres hi van cada any i no pertanyen a cap grup… Diria que cada un té la seva personalitat i el seu tarannà… i funciona de meravella. L’Amor del Senyor, la comprensió, l’acceptació, l’alegria… és el que privava en el grup. Sempre passen coses però tot era resolt amb aquella pau que sols pot donar el Senyor.

El Casal de Pau i el seu entorn és una delícia. La naturalesa s’obria davant nostre com una exaltació de la bellesa… i allà on hi ha bellesa allí hi ha Déu.

El P. Massana ens va preparar un tema que va captivar des del primer moment; el títol era: “Jesús Mestre de Pregària”. Quan els apòstols li van demanar a Jesús que els ensenyés a pregar, els va contestar: “Quan pregueu digueu: Pare nostre que esteu en el cel…”; o sigui que les ensenyances van ser sobre el Parenostre. Tantes vegades que hem resat el Parenostre… El P. Massana ens el va desglossar en 7 Peticions i va matisar que el numero 7 vol dir plenitud.

Senzillament ens anava presentant amb gran mestria cada una d’aquestes peticions, amb llenguatge planer, docte… per a tothom, i això és va fer palès en cada un de nosaltres. Cada un s’hi va trobar en aquestes peticions del Parenostre; alguna cosa havia de canviar… descobert en el silenci i l’escolta que es donava desprès de la xerrada.

Tots els actes eren curulls de l’Amor del Senyor, el somriure, l’alegria, l’acceptació… i si algú hi va anar sentint-se no massa bé…, tot va canviar…, tot va ser nou. L’Esperit Sant va bufar amb força. Al·leluia!.

Tots els actes preparats per la Coordinadora van ser caminets per anar descobrint el que el Senyor volia de cada un de nosaltres. La pregària d’intercessió el gran do que el Senyor va regalar a la Renovació Carismàtica…, és la força de l’Esperit Sant que actua d’una manera nova, sorprenent, i un va descobrint que l’Amor del Senyor s’està vessant sobre la persona; pau, coneixement, alegria, agraïment…



I el penúltim dia, a la pregària d’Adoració, se celebrà un acte que la inventiva del P. Massana ja fa uns anys ens mostra: una filigrana de l’Amor de Déu a la seva criatura. El Pare Massana, ungit amb la força de l’Esperit, prega amb imposició de mans sobre cada un de nosaltres; les paraules que aboca del més íntim del seu ser, calen profèticament en cada u.

I l’endemà un altra filigrana; la Maria Àngels ens dona imprès textualment tot allò que ens va adreçar el P. Massana.

Aquest escrit ha estat només com unes pinzellades de la meva l’experiència del que va succeir a la Setmana de Pregària, l’agost passat, a Arbúcies.

Una frase que un germà va dir engloba tot el que vam viure aquests dies a Arbúcies: “Hem viscut aquests dies… el cel a la terra”.

Maria Rosa Vergés,

Grup Bona Nova



Bisbat de St. Feliu
En paraules del Pare Benigno Juanes, sj: La Renovació Carismàtica en l'Esperit Sant és el redescobriment experimental del poder de l'Esperit Sant en cada un de nosaltres i en l'Església, i l'obertura a la seva acció, per viure l'Evangeli en plenitud... (clica sobre el títol per desplegar tota la lectura)

En paraules del Pare Benigno Juanes, sj: La Renovació Carismàtica en l’Esperit Sant és el redescobriment experimental del poder de l’Esperit Sant en cada un de nosaltres i en l’Església, i l’obertura a la seva acció, per viure l’Evangeli en plenitud, per evangelitzar amb poder, ser testimonis de Crist ressusictat i renovar totes les formes de presència i servei de Crist en l’Església i en el món.

En grups de pregària ens deixem transformar per l’oració comunitària i així, ablanint el nostre cor podem acollir cada cop més l’acció de l’Esperit Sant en nosaltres, fins a transformar-nos en veirtables testimonis del Crist.

Encuentro nacional de la Renovación Carismática Católica en el Esperitu, 2015
Acabem de tornar de l'assemblea 2015, de Madrid, on ha presidit el lema:  Feu el que Ell us digui.  És dificil explicar amb paraules el que allí hem viscut. Hem estat 1200 persones d'arreu d'Espanya i hem pogut experimentar allò que tantes vegades hem llegit... (clica sobre el nom per desplegar tota la lectura)

Acabem de tornar de l’assemblea 2015, de Madrid, on ha presidit el lema “Feu el que Ell us digui”. És dificil explicar amb paraules el que allí hem viscut. Hem estat 1200 persones d’arreu d’Espanya i hem pogut experimentar allò que tantes vegades hem llegit i sentit als Fets dels Apòstols (Fets 5,12):

12 Per mitjà dels apòstols es feien molts senyals i prodigis entre el poble. Tots els creients es reunien unànimement al pòrtic de Salomó, 13 però ningú no gosava unir-se a ells, encara que el poble en feia grans elogis; 14 i un nombre cada vegada més gran d’homes i dones es convertien a la fe en el Senyor. 15 Fins i tot la gent treia els malalts pels carrers i els deixava allà en llits i lliteres, perquè quan Pere passés, almenys la seva ombra en toqués algun. 16 També hi acudia molta gent dels pobles veïns de Jerusalem portant malalts i persones turmentades per esperits malignes. Tots recobraven la salut.

Doncs sí, ens hem reunit 1200 persones d’arreu d’Espanya. Molts ens hem acostat amb il·lusió, d’altres amb temor, potser alguns amb desconfiança, però que el Senyor s’hi ha manifestat, ningú ho pot negar.

Testimoni de la Carla Costa
Pregueu en tota ocasió, moguts per l’Esperit, amb oracions i súpliques; vetlleu amb constància intercedint a favor de tot el poble sant i a favor meu... (clica sobre la data per desplegar tota la lectura)

Tots cantàvem a una sola veu. Hem escoltat la veu de tot un poble elevant la seva veu i lloant l’Únic Déu que ha volgut encarnar-se per fer estada entre nosaltres; l’Únic Déu que estima fins al punt de patir i morir per a cadascun de nosaltres; l’Únic Déu que desitja que tornem la nostra mirada a Ell i regalar-nos el seu Esperit Sant, omplir-nos amb els dons gratuïts que l’Esperit Sant ens ofereix i donar els fruits d’amor, goig, pau, paciència, benvolença, bondat, fidelitat, dolcesa, domini d’un mateix.Ha estat un cap de setmana del poble i per al poble de lloança. Ara, cadascú a casa seva, fem d’allò ordinari quelcom extraordinari, posem Déu en tot allò que fem, mostrem l’amor de Déu en nosaltres,… siguem valents i portem pau i bé!

Llegeix l’entrevista feta a Carla Costa sobre aquesta assemblea, a Radio Estel. Clica aquí.

També la pots descarregar i escoltar-la a continuació: Clica aquí.



Testimoni de l'Anna
L'Anna va anar convidada a l'assemblea de Madrid. Aquest és el testimoni que comparteix amb nosaltres i altres germans de grups Alpha... (clica sobre el nom per desplegar tota la lectura)

L’Anna va anar convidada a l’assemblea de Madrid. Aquest és el testimoni que comparteix amb nosaltres i altres germans de grups Alpha.

Voldria compartir amb vosaltres una experiència que aquest cap de setmana hem viscut en una trobada d’un grup cristià.

En Ramón i la Tere, ens varen proposar d’acompanyar-los a Madrid a un congrés nacional de la Renovació Carismàtica. Vàrem acceptar perquè en Ramón i la Tere són amics i de confiança, però he de reconèixer, que em creava inseguretat, tenia autèntica por d’avorrir-me o que fos molt difícil d’aguantar. Els nostres amfitrions ens varen cuidar en tot moment, vàrem ser acompanyats i ens varen presentar tothom que coneixien perquè ens sentíssim com a casa.

Vàrem començar dissabte al matí, d’entrada un auditori molt gran i a l’escenari, un grup de música molt potent, …. La sala es va anar omplint i érem mes de 1200 persones, entre joves, famílies i parelles com nosaltres, i grups de tot l’estat! 1200 cristians cantant a tope des del primer minut.

No eren gent boja ni fanàtica, eren gent com nosaltres, molt contents i cantant amb els braços alçats.

Vàrem tenir temps de cant (molt), temps d’oració, temps d’ensenyança, temps de reflexió, temps especial d’Adoració i una festa especialment bona: la missa. Què diferent!! Què solemne, i al mateix temps alegre i plena de cants, com no…

Però ho vull compartir perquè va ser molt bo, per a mi i segurament per tots els que allà estàvem, convençuts o no.

Va ser un temps per ensenyar-me a créixer com a cristiana i com a persona, per ensenyar-me que encara hi ha molt camí a recórrer dintre del cristianisme, perquè Déu és molt gran i ens obra mil portes perquè ens apropem a Ell.

Hem d’ésser atrevits i investigar, hem de trobar el camí per no ser uns cristians de missa de diumenge i res mes, aixó no és ser cristià, aixó és complir una norma, res més.

Sapigueu que aquest corrent carismàtic, va néixer fa casi 50 anys, és un reconeixement del poder de l’Esperit Sant i l’acceptació que, a través d’Ell s’arriba a Deu.

L’any 2017 celebraran a Roma els 50 anysde la Renovació Carismàtica… Què us sembla si hi anem tots??

L’Anna, qui per primera vegada ha assistit a una trobada carismàtica de tota Espanya, ens convida a tots. Anem-nos preparant!!

Testimoni de l'Ascensió Costa Zaldivar
Feia més de 25 anys que no anava a una assemblea nacional de la Renovació, per diferents causes i excuses. Ha estat, des d’aquest any passat, que vaig sentir... (clica sobre el nom per desplegar tota la lectura)

Feia més de 25 anys que no anava a una assemblea nacional de la Renovació, per diferents causes i excuses.

Ha estat, des d’aquest any passat, que vaig sentir molt fortament que en aquesta sí que hi havia d’anar, que el Senyor m’empenyia a anar-hi, sobre tot després del regal que Ell em va donar en l’adoració del Divendres Sant, a la Pasqua d’Arbúcies.

En aquesta assemblea l’Esperit del Senyor m’ha fet tornar a viure la seva grandesa, amb tot el seu poble.

A més, no sé si és perquè els germans del grup ens vàrem asseure junts, també he tingut un apropament tant espiritual com humà amb ells. Vaig tornar molt contenta, una alegria que em ve de dins del cor, del Senyor.

A més, estic doblement contenta perquè després d’uns 4 anys que no podia anar al grup de pregària, per la feina, i demanar-li al Senyor que em concedís aquest desig, ara sí que hi puc assistir. I també dono gràcies als meus germans del grup que han pregat per aquesta intenció. Gràcies Senyor Jesús per tant d’amor gratuït que em dónes.



Testimoni de l'Ana Ma Villarrubia
Hace muchos años que el Señor nos permite ir a los Encuentros Nacionales de Madrid; en todos ellos siempre vamos con alegría y esperanza al saber que vamos a... (clica sobre el nom per desplegar tota la lectura)

Hace muchos años que el Señor nos permite ir a los Encuentros Nacionales de Madrid; en todos ellos siempre vamos con alegría y esperanza al saber que vamos a tener un encuentro con Él y con todos los hermanos; también nuestra alegría es grande porque vamos con nuestras hijas y nuestros nietos.

Este año íbamos todos invitados a una boda, la de Caná, y si normalmente en las bodas siempre se sale contento, esta vez la boda ha sido un éxito, estaba Jesús, su Madre y sus discípulos.El maestro de ceremonias y predicador ha sido un padre de familia, venido desde Colombia llamado Andrés Arango, padre de dos niñas de 4 años. Un hombre de Dios y viviendo para Dios.

El lema del encuentro era “HACED LO QUE ÉL OS DIGA“; su primera pregunta fue que respondiéramos quién era Jesús para cada uno de nosotros. Esto que parece algo tan fácil, lo desarrolló de una manera tan íntima y profunda, que fue un gozo descubrir como Jesús es el hombre que vino a decirnos cómo nos tenemos que amar; que Jesús es ciento por ciento hombre, y ciento por ciento Dios; que tenemos que ser como Él; tenemos que obrar como obró Él, y que nuestra vida tiene que ser un reflejo de su persona.

Poco a poco empezó a crearse un clima de amor y ternura que te iba invadiendo, como si el cielo se abriera y empezara a llover sobre nosotros su misericordia.

Esto, en la medida que iban desarrollándose las enseñanzas, nuestro corazón se iba dilatando, toda la asamblea era un clamor de cantos en lenguas. Alabanzas, aplausos, algo extraordinario…

Me ha impactado mucho el hecho de que nos dijera que teníamos que dejarnos sorprender por el Espíritu, que no teníamos que ir con la mentalidad de que ya lo sabíamos todo y haciéndolo todo con una rutina, sin dejar espacio a las sorpresas que el Espíritu nos quiere dar.

Tenemos que hacer siempre lo que Él nos diga, creer en Él sin ningún tipo de duda, renovar nuestro amor continuamente, acordarnos del día en que Él salió a nuestro encuentro, y no olvidarnos de que Dios es Amor y que pase lo que pase Él siempre nos ama.

Puedo deciros que salí de este Encuentro, con un amor tan profundo, una alegría tan íntima y unas ganas enormes de decir a todos que sin el amor de Dios no somos nada, y que lo más hermoso de la vida es saber con seguridad que Él nos ama.